Armari elèctric per a indústria química: quan és obligatori el marcatge ATEX

Armaris Modulars o Monobloc Volthree
En indústria alimentària el repte és la neteja: aigua a pressió, cicles CIP/SIP, clor. En indústria química el repte és distint i sovint més exigent: corrosió per contacte químic directe, i en determinades zones, risc d'atmosfera explosiva per gasos o vapors. Tractar tots dos problemes amb el mateix criteri d'especificació és l'error més habitual i el que més car surt a mitjà termini.

El criteri que ho canvia tot: no és neteja, és corrosió química directa

Un armari en una planta alimentària es degrada per cicles de rentat repetits amb aigua, calor i detergents. Un armari en indústria química pot estar exposat de forma contínua a un agent corrosiu concret: un àcid, una base, un dissolvent, un vapor. La diferència és important perquè no tots els acers inoxidables es comporten igual davant de tots els agents químics, i especificar «acer inoxidable» sense més, sense identificar l’agent present a la planta, és una especificació incompleta.

  • AISI 304L: resisteix bé la majoria dàcids diluïts i ambients industrials estàndard. Enfront de clorurs concentrats o àcid clorhídric, podria desenvolupar corrosió per picada amb el temps.
  • AISI 316L: incorpora molibdè, cosa que millora sensiblement la resistència a clorurs i a un ventall més ampli d’agents químics. És la referència quan hi ha exposició habitual a clorurs, salmorres o ambients costaners.
  • Aliatges superiors (dúplex, superdúplex, aliatges amb alt contingut en níquel) : necessaris quan l’agent químic present és especialment agressiu (àcids concentrats, clor gas, determinats dissolvents). Aquesta decisió no s’ha de prendre per defecte, sinó consultant la fitxa de seguretat (FDS) del producte químic present a la instal·lació.

Abans de demanar pressupost, la dada imprescindible no és “és un entorn químic”, sinó el nom concret de l’agent i la concentració habitual a la zona on va l’armari.

Grau IP en indústria química: menys sobre pressió, més sobre vapors i pols

A diferència de la indústria alimentària, on IP69K és l’estàndard per la neteja a pressió, en indústria química el criteri predominant sol ser la protecció davant de vapors corrosius i pols, no necessàriament el rentat directe:

El grau IK (EN 62208) també s’aplica aquí amb el mateix criteri que a qualsevol planta industrial: IK08 com a mínim en zones amb trànsit de carretons o manipulació de contenidors, pujant a IK09-IK10 si el risc d’impacte és alt.

Quan el marcatge ATEX és obligatori, no opcional

Aquest és el punt que diferencia més la indústria química de l’alimentària: el risc d’atmosfera explosiva per gasos o vapors inflamables és molt més freqüent, no queda limitat a punts aïllats com el maneig de farines o sucre. Si a la planta hi ha dissolvents inflamables, gasos combustibles o processos que generen vapors inflamables per sobre del seu punt d’inflamació, aquesta zona ha d’estar classificada segons un estudi d’àrees amb risc d’explosió, i qualsevol armari instal·lat hi ha de complir la Directiva ATEX 2014/34/UE.

El marcatge ATEX identifica:

  • Grup d’aparell : II, per a equips de superfície (no mineria).
  • Categoria : 2 (alt grau de protecció, per a zones on l’atmosfera explosiva és probable en funcionament normal) o 3 (grau normal, per a zones on és poc probable i de curta durada).
  • Tipus d’atmosfera : G (gasos), D (pols) o GD (tots dos).
  • Zona : 1 o 21 (probable en funcionament normal), 2 o 22 (poc probable i de curta durada).

Aquesta dada no la determina el fabricant de l’armari: ix de l’estudi de classificació de zones realitzat pel departament de seguretat industrial o el tècnic de prevenció de la planta. El que sí que ha de garantir el fabricant és que el model concret que se subministra té la certificació ATEX corresponent a la zona indicada, no una certificació genèrica de “apte per a ambients industrials”.

Lerror més freqüent: aplicar el criteri duna zona a tota la planta

En una planta química és habitual que convisquin zones amb classificació ATEX (per exemple, juntament amb un reactor o un tanc de dissolvent) amb zones sense aquest risc (oficines tècniques, sales de control allunyades del procés). Especificar tots els armaris de la instal·lació amb marcat ATEX per precaució encareix el projecte sense necessitat; no marcar els que sí que ho requereixen és un risc de seguretat i de compliment normatiu. L’única manera correcta de resoldre’l és partir de l’estudi de zones, armari per armari, no una decisió genèrica per a tot el projecte.

Necessites definir l’armari elèctric adequat per a la planta química?

A Volthree analitzem cada línia i cada zona de la teva instal·lació per especificar el material, el grau de protecció i el marcatge ATEX que realment necessita el teu procés, evitant sobrecostos per sobreespecificació i riscos per incompliment normatiu.