Qualsevol d’aquests factors, per separat, ja exigeix una envolupant ben especificada. Junts, converteixen l’elecció de l’armari elèctric en una decisió que pot condicionar la fiabilitat de tota la instal·lació.
Aquest article repassa què s’ha d’exigir a un armari elèctric en el sector naval i offshore, i quins aspectes solen passar-se per alt en especificar-lo.
Per què l’ambient marí és un dels més exigents per a una envolupant elèctrica
Salinitat constant
La sal present a l’aire i, en molts casos, en el propi procés de treball, és un dels agents corrosius més agressius que pot trobar una envolupant metàl·lica. A diferència d’una exposició puntual, en un entorn marítim la salinitat és una condició permanent, la qual cosa accelera qualsevol procés de corrosió en materials que no estiguin preparats per resistir-la.
Humitat i condensació
La combinació d’humitat ambiental elevada i variacions de temperatura, especialment entre el dia i la nit, o entre l’interior i l’exterior d’una embarcació o plataforma, afavoreix la condensació dins dels armaris elèctrics si no es gestiona correctament, amb el risc que això suposa per als components allotjats al seu interior.
Vibracions
A bord d’un vaixell o en una plataforma amb maquinària pesant en funcionament constant, la vibració és una condició permanent de treball, no una excepció puntual. Una envolupant mal fixada o amb un disseny poc robust pot patir fatiga estructural amb el temps, a més de comprometre la fixació dels components interns.
El material: per què l’acer inoxidable AISI316L és la referència en aquest entorn
Davant la combinació de salinitat i humitat constant, els armaris elèctrics d’acer inoxidable del tipus AISI316L són, en termes generals, l’opció de referència en instal·lacions marítimes i portuàries, enfront de solucions en acer inoxidable tipus AISI304, AISI304L o fins i tot acer pintat, l’acabat superficial del qual pot degradar-se amb l’exposició prolongada a la sal.
L’acer inoxidable AISI316L és el material idoni per a armaris elèctrics en ambients marins perquè la seva aliatge amb molibdè i el seu baix contingut de carboni neutralitza l’atac agressiu dels clorurs i la salinitat. El molibdè, en una proporció del 2% al 3%, li dona una resistència dràstica a la corrosió per picadures i esquerdes que causa la boira salina. I el baix contingut en carboni (menor del 0,03%) li atorga una major resistència a la formació d’òxids a les unions amb soldadures.
En no oxidar-se ni degradar-se amb la humitat constant, l’envolupant conserva intactes les seves juntes i propietats mecàniques, assegurant la protecció dels equips elèctrics de l’interior.
Resistència mecànica (grau IK): el factor que sovint es passa per alt
A més del grau de protecció IP enfront de sòlids i aigua, en entorns amb vibració o risc de cops convé parar atenció al grau IK, definit per la norma EN 62262, que mesura la resistència de l’envolupant enfront d’impactes mecànics en una escala d’IK00 a IK10.
És habitual centrar tota l’atenció en el grau IP i oblidar l’IK, però un armari amb una estanquitat excel·lent i una resistència mecànica insuficient pot patir danys estructurals en un entorn amb vibració constant o risc de cops accidentals, típic de zones portuàries o de treball amb maquinària pesant.
Quan entra en joc el marcatge ATEX
En determinades zones del sector naval i offshore, plataformes petrolíferes, zones d’emmagatzematge de combustible o instal·lacions on es poden generar atmosferes potencialment explosives, pot ser necessari que l’envolupant elèctrica compti amb marcatge ATEX, conforme a la directiva europea que regula els equips destinats a atmosferes explosives.
No totes les instal·lacions marítimes requereixen aquest marcatge: depèn de si existeix classificació de zona per risc d’atmosfera explosiva al punt concret on s’instal·la l’armari. Aquesta classificació l’ha de determinar el responsable del projecte o un tècnic especialitzat en la instal·lació específica, ja que aplicar ATEX on no és necessari encareix la solució sense aportar valor, i no aplicar-lo on sí que ho és suposa un risc de seguretat.
Aplicacions típiques en el sector
- Ports: quadres de distribució elèctrica, il·luminació i equips de control exposats a salinitat i humitat de forma permanent.
- Embarcacions: armaris elèctrics sotmesos a vibració constant i a un espai d’instal·lació habitualment reduït.
- Plataformes offshore: combinació de salinitat extrema, vibració i, en molts casos, necessitat de classificació ATEX segons la zona.
Preguntes freqüents sobre armaris elèctrics en el sector naval i offshore
Quin acer es recomana per a armaris elèctrics en entorns marítims?
En termes generals, l’acer inoxidable AISI316L és l’opció de referència enfront de la salinitat constant. La qualitat concreta s’ha de confirmar amb el proveïdor segons el nivell d’exposició salina de cada instal·lació.
És obligatori el marcatge ATEX en plataformes offshore?
No de forma generalitzada. Depèn de si existeix classificació de zona per risc d’atmosfera explosiva al punt concret d’instal·lació. Ho ha de determinar un tècnic especialitzat en cada projecte.
Quin IP necessita un armari elèctric en un port?
Com a mínim IP65, i habitualment IP66, atès que es tracta d’un entorn exterior amb salinitat i, en molts casos, rentats o exposició a raigs d’aigua.
Per què és important el grau IK en aquest sector?
Perquè la vibració constant i el risc de cops accidentals, habituals en entorns portuaris i a bord d’embarcacions, poden malmetre una envolupant amb bona estanquitat però resistència mecànica insuficient.
A Volthree distribuïm armaris elèctrics d’acer inoxidable adaptats a les exigències de l’entorn marítim. Si tens un projecte en el sector naval o offshore i necessites ajuda per especificar l’envolupant adequada, contacta amb el nostre equip.