L’envolupant que protegeix aquests quadres no és un element secundari del projecte: és la primera línia de defensa davant un entorn que, amb el temps, acaba passant factura a qualsevol material que no estigui pensat per resistir-lo.
A Volthree treballem habitualment amb projectes i instal·ladors que s’enfronten a aquest tipus d’instal·lacions, i la pregunta que més es repeteix és sempre la mateixa: quin grau de protecció i quin material necessito realment perquè l’armari aguanti sense donar problemes?
Per què una depuradora és un dels entorns més agressius per a una envolupant elèctrica
Clor i agents oxidants
El clor i els seus derivats, presents en bona part dels processos de desinfecció de l’aigua, són altament corrosius per a metalls que no compten amb una resistència química adequada. L’exposició no sol ser puntual, sinó constant i acumulativa, cosa que fa que els efectes apareguin de manera progressiva i sovint es detectin quan el deteriorament ja és visible.
Humitat constant i condensació
En una planta de tractament d’aigües, la humitat ambiental rarament baixa de nivells elevats. A això s’hi suma la condensació interna que es genera quan hi ha salts tèrmics entre l’interior de l’armari i l’exterior, un fenomen que pot afectar tant el material de l’envolupant com els components elèctrics allotjats al seu interior si no es gestiona correctament.
Salinitat en plantes costaneres
Quan la instal·lació es troba a prop del litoral, la salinitat ambiental se suma a la resta de factors agressius. La combinació de clorurs i humitat és una de les causes més habituals de corrosió prematura en envolupants metàl·liques que no estan preparades per a aquest nivell d’exigència.
Quin grau IP és recomanable (i per què no sempre n’hi ha prou)
En plantes de tractament d’aigües, el més habitual és treballar amb graus de protecció IP65 o IP66 com a mínim, especialment en sales de procés, zones de dosificació química o ubicacions exposades a rentats amb mànega. En punts amb més risc de projecció d’aigua a pressió, o quan la instal·lació és a la intempèrie, pot ser necessari valorar un IP66 o superior.
Ara bé, el grau IP només certifica l’estanquitat davant de sòlids i líquids: no diu res sobre la resistència del material davant la corrosió química. Un armari amb un IP66 fabricat en un material inadequat pot mantenir l’estanquitat i, tot i així, deteriorar-se per dins o per fora a causa del clor o la salinitat. Especificar només per IP, sense tenir en compte el material, és un dels errors més freqüents en aquest tipus de projectes.
Per què l’acer inoxidable és l’opció habitual en aquest sector
En entorns amb presència constant de clor, humitat i, si escau, salinitat, els armaris elèctrics d’acer inoxidable s’han consolidat com la solució de referència davant els armaris d’acer pintat o revestit. La resistència a la corrosió de l’acer inoxidable no depèn d’un revestiment superficial que es pugui malmetre amb el temps, sinó que és una propietat del mateix material, cosa que redueix el risc de fallada per desgast de l’acabat en instal·lacions on la neteja i l’exposició química són constants.
Això no vol dir que l’acer inoxidable sigui la resposta automàtica per a qualsevol punt de la planta: en zones menys exposades pot no ser necessari. Però en sales de dosificació química, zones de tractament amb clor o instal·lacions costaneres, sol ser l’opció que evita problemes a mitjà termini.
Ventilació i climatització vs. estanquitat total: el dilema tècnic real
Un dels reptes habituals en el disseny de quadres elèctrics per a plantes de tractament d’aigües és equilibrar dues necessitats que, en principi, estiren en direccions oposades: mantenir una estanquitat alta davant l’entorn exterior, i dissipar la calor que generen els mateixos components elèctrics allotjats dins l’armari.
Un armari completament estanc sense cap sistema de gestió tèrmica pot acumular calor i afavorir la condensació interna, especialment si hi ha salts de temperatura entre el dia i la nit. La solució no passa per sacrificar l’estanquitat, sinó per incorporar sistemes de climatització adequats (ventilació filtrada, intercanviadors o climatitzadors compactes, segons el cas) que permetin gestionar la temperatura interna sense comprometre el grau de protecció de l’envolupant.
Què cal tenir en compte abans d’especificar l’armari
- El grau IP necessari segons la ubicació exacta dins la planta (sala de procés, exterior, zona de dosificació química)
- El nivell d’exposició a clor, àcids o altres agents químics del procés
- Si hi ha risc de salinitat per proximitat a la costa
- La necessitat de gestió tèrmica interna sense perdre estanquitat
- La facilitat de neteja i manteniment a llarg termini del material triat
Preguntes freqüents sobre armaris elèctrics en tractament d’aigües
Quin IP necessita un armari elèctric en una EDAR?
Depèn de la ubicació exacta, però el més habitual és partir d’un IP65 en zones de procés i valorar un IP66 en punts amb rentat a pressió o exposició a la intempèrie.
És obligatori l’acer inoxidable en plantes de tractament d’aigües?
No és obligatori amb caràcter general, però en zones amb presència de clor, humitat constant o salinitat és l’opció que millor evita problemes de corrosió a mitjà i llarg termini.
Com s’evita la condensació interna en aquests armaris?
Incorporant sistemes de climatització adequats, ventilació filtrada, resistències antihumitat o climatitzadors, que gestionin la temperatura interna sense renunciar a l’estanquitat de l’envolupant.
Un IP alt substitueix la necessitat d’acer inoxidable?
No. El grau IP certifica l’estanquitat davant de sòlids i líquids, però no protegeix davant la corrosió química. Tots dos factors (IP i material) s’han d’especificar de manera independent.
A Volthree distribuïm envolupants d’acer inoxidable pensades per adaptar-se a les exigències reals de cada punt de la instal·lació, incloses les plantes de tractament d’aigües. Si necessites ajuda per especificar l’armari adequat al teu projecte, contacta amb el nostre equip.